Accueil > Global > Carta d’un alumne català a telemadrid - Carta de un alumno Catalán a (...)
Arnau un xicot de l’Anoia 29 gener 2010
Carta d’un alumne català a telemadrid - Carta de un alumno Catalán a Telemadrid
jeudi 4 février 2010, par
Aquí us envio una carta feta per un noi de Capellades dirigint-se a Telemadrid. M’agradaria que la féssiu córrer a tots els vostres contactes perquè així es conegui el que realment passa a Catalunya. A veure si enviant-ho a força gent pot arribar als mateixos ulls que el programa de Telemadrid. La informació ens farà lliures ... o això és el que diuen. Aquí va la carta
foto Bassa característica del poble : Pobles de Catalunya // foto2 Festa Major amb gegants i capgrossos : Pobles de Catalunya
Escribo esta carta para « Telemadrid », espero que la lean y se pongan en mi
lugar (sé que no va a ser así). Les hablo en castellano para que me entiendan
con facilidad y no se tengan que esforzar en usar un traductor.
He visto su documental llamado ’Ciudadanos de segunda’ ¿y saben qué ? Me han hecho llorar. Suena penoso, ¿no ? Me da igual, no tengo reparo en mostrar mis sentimientos.
Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de ’la Anoia’ (provincia de Barcelona) llamado Capellades [1] [2] [3], de unos 5.000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato. Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su lengua, el argentino.
Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo. También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellano mis sentimientos con toda facilidad.
La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me permite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid y se lo digo por experiencia.
¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote ? Lo he leído, es más, hace dos años, a los 16. ¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o ’la Celestina’ ? Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca ? ¿Creen que no me gusta Machado ? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña para mí ? ¡Pero si es mi segunda lengua !, la domino a la perfección ; ¡leo libros en castellano desde siempre ! ; de hecho, desde primero de ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano por año y en primaria también tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato incluye una asignatura llamada Literatura Castellana. Pero también leo por iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todas las novelas de Harry Potter en castellano.
No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una cultura no se come a la otra es un hecho enriquecedor desde mi humilde punto de vista. Yo soy catalán, independentista, de estos malos, como diría Joel Joan o Mikimoto. Les podría meter un rollo de 25 páginas del por qué me siento catalán y no español, pero se lo resumiré en una frase :
Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana.
¿Qué van a hacer señores ? ¿Lo que hizo Felipe V ? ¿Lo que hizo Primo de Rivera ? ¿Lo que hizo Franco ? ¿O acaso estoy manipulando la historia y estas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando los derechos humanos y la libertad de expresión ? No quiero entrar en detalles históricos de cada uno de estos personajes, porque así no me pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen ustedes. Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores. Por cierto, mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país, destruirlo.
Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no todas las asignaturas comunes se hacen en valenciano : he hecho, matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano, además, en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que creo que a la larga, el castellano acabará sustituyendo el catalán en las aulas, relegándolo, pues, al uso familiar.
Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas, la extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano (un español, por ejemplo), de lo contrario, éste demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español.
No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral. ¿Racistas, nosotros ? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual qué vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se vaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas ...
Además, cómo nos pueden considerar racistas si tenemos como presidente un hombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el valenciano, ¿seria el caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid ? No lo entiendo. Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista.
Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he hecho un esquema previo como mi profesora de argentino dice. Espero que sepan leer entre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar riegan mi conciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo. ’Ladran, luego cabalgamos’, como se dice en castellano.
Les dejo con una frase en catalán, como en su documental :
Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància
Gades
foto Vista aèria de la població : Pobles de Catalunya
(4 de febrero de 2010)
[1] Capellades
Història
Les primeres dades reals de la vila corresponen al 955 malgrat s’han trobat restes que daten del 78.000 al 35.000 abans de Crist fet que demostra que la zona era poblada en la prehistòria.
La vila va iniciar un canvi urbanístic, ja que fins aleshores circundava el castell i l’església. Aquesta es va construir el segle X i s’ha anat reformat i ampliant des d’aleshores. Avui en dia s’anomena la Catedral de l’Anoia.
Durant els segle següents, la zona va passar a mans del monestir de Poblet i, posteriorment, propietat de l’abadessa de Pedralbes. Les guerres i les epidèmies van fer estralls entre la població i la recuperació fou lenta i feixuga. El segle XIX, malgrat les guerres amb els francesos i la crisi de la fil.loxera, va suposar un nou incentiu per Capellades, especialment a les darreries quan va arribar la industrialització i es van obrir noves vies de comunicació.
En el segle XX, amb l’arribada dels inmigrants provinents del sud d’Espanya en la dècada dels cinquanta i seixanta, la vila va créixer demogràficament i ara gaudeix d’una estabilitat que li permet continuar sent un punt de referència en la cultura del nostre país.
Capellades, avui
Capellades, un poble de l’Anoia
Capellades és un municipi de la comarca de l’Anoia que comprèn la població homònima i el petit raval de la Font de la Reina. La seva extensi´´o és de 2,9 km2.
La vila de Capellades s’alça damunt d’una potent terrassa travertínica que s’obre al marge dret del riu Anoia, a 317 m d’altitud, just al lloc on el riu talla la Serralada Prelitoral i configura el Congost de Capellades.
Des del punt de vista economicosocial, Capellades, de poc més de 5000 habitants, compta amb un important sector industrial que és la principal base econòmica de la vila. El paper, l’electricitat, el tèxtil i les arts gràfiques constitueixen els rams més destacables d’aquesta indústria. El nou polígon de la Barquera s’ha bastit amb l’objectiu de consolidar i potenciar encara més aquesta indústria. El sector de serveis, bàsicament lligat al món comercial, també està ben representat. El sector agrícola, en canvi, té una presència realment baixa, a causa de la limitadíssima extensió del seu terme municipal.
Turísticament Capellades rep també un important nombre de visitants al llarg de l’any. Aquest turisme és bàsicament de dos tipus : d’una banda, un turisme comercial lligat al fet de l’existència d’un gran nombre d’urbanitzacions de segona residència en els municipis que envolten Capellades i, d’altra banda, un turisme cultural relacionat amb la visita del Museu Molí Paperer i del jaciment arqueològic Abric Romaní (més de 40.000 visites per any). Dins d’aquest turisme cultural s’ha d’incloure també nombrosos col·lectius de persones que visiten la població en funció de la realització dels molts actes que el nombrós i important teixit associatiu de la vila organitza durant l’any (congressos, intercanvis, trobades, actuacions).
Quant a infraestructures, Capellades en els darrers anys ha iniciat una modernització de les infraestructures existents. En aquest context s’inscriuen el nou centre d’assistència primària, un cnetre d’atenció de dia, la reordenació urbanística de destacades àrees de la vila, la creació d’espais d’aparcament,etc.
A nivell de comunicacions, la configuració actual de la xarxa viària fa que Capellades tingui una bona comunicació amb la capital del principat i amb la capital comarcal i un bon accés a les principals vies de comunicació intercomarcal que creuen la comarca. A aquesta situació hi ha contribuït també la construcció de l’eix Anoia-Garraf o C-15 que ha millorat la comunicació amb les comarques del centresud de Catalunya. Capellades està també comunicada per transport públic a través d’un servei regular d’autobusos i d’una línia de ferrocarril.
Des del punt de vista patrimonial, Capellades, que al llarg dels anys s’ha preocupat per conservar i potenciar el seu patrimoni, compta amb un important conjunt d’elements patrimonials historicoartístics i naturals, alguns dels quals en l’actualitat són internacionalment coneguts.
Destaca d’una banda el Museu Molí Paperer, la configuració i projecció del qual ha donat un prestigi a aquesta vila, i en el que es conserva, d’una manera viva i amb l’utillatge i la maquinària originals, el procés artesanal de la fabricació de paper dels segles XVIII i XIX. La població de Capellades ha representat, durant segles, el màxim exponent d’aquesta indústria a Catalunya. El Museu Molí Paperer de Capellades s’alimentà de l’aigua que brolla a la Bassa, un llac artificial que es situa al costat d’aquest edifici. L’aigua de la Bassa abastí durant molts anys els nombrosos molins paperers que es situen a la vila, després d’un llarg recorregut pel rec del Corronaire. Fa desenes de milers d’anys, l’abundància d’aigua serví perquè en la seva caiguda marge avall construís les cavernes anomenades capellons.
Per alta banda, trobem també un element d’excepcional importància : la Cinglera del Capelló. Aquest entorn, a més de constituir un espectacular espai d’interès natural, conté un important conjunt de jaciments arqueològics que pertanyen als diversos períodes cronoculturals de la història de l’home, d’entre els quals destaca per la seva gran excepcionalitat científica el jaciment paleolític de l’Abric Romaní. Aquest jaciment arqueològic, que des de fa dos anys és també visitable, en l’actualitat encara és en procés d’excavació científica i s’ha convertit en un dels principals registres europeus per entendre paleoecosocialment les comunitats prehistòriques neandertals que poblaren Europa ara fa entre 80.000 i 40.000 anys.
La gran importància historicoarqueològica i natural d’aquest conjunt ha fet que el municipi hagi endagat el projecte de creació d’un parc temàtic prehistòric que properament s’obrirà al públic, aconseguint d’aquesta manera recuperar un espai de gran vàlua i incorporar un nou element patrimonial amb una projecció també turística.
Capellades compta també amb destacables elements patrimonials arquitectònics, tant civils com religiosos. Quan als primers, són remarcables els exemples d’arquitectura industrial relacionats amb la manufactura paperera tradicional (el Molí de la Vila, seu del Museu Molí Paperer, el Molí de cal Munné, etc.) i amb el camp tèxtil (fàbrica de ca l’Isaac). Dins la població existeixen conjunts urbanístics i arquitectònics notables, d’entre els quals sobresurt per la seva importància i singularitat històrica la Casa Bas.
L’arquitectura religiosa capelladina té en l’església de Santa Maria el seu element més destacable. Es tracta d’una gran construcció de creu llatina coronada amb una torre campanar i un singular cimbori circular. El seu interior conté nombrosos conjunts pictòrics i escultòrics d’artistes locals i de Jujol. També cal esmentar les petites esglesioles del Pilar i de Santa Bàrbara, aquesta darrera al raval de la Font de la Reina.
Des del punt de vista de natura, Capellades compta amb espais que en conjunt configuren un atractiu entorn natural a la vila. Són els jardins de la Bassa, els de Leopold Ribot o el parc de la Font Cuitora.
Són també remarcables diverses festes com el Mercat Figueter, amb més de dos cents anys d’història, les Festes del Carrer amb el tradicional Ball Pla, la Castanyada o la Festa major d’agost.
[2] Comarca de l’Anoia
Es una cormarca situada en el interior. Poca oferta turística. Industria agropecuaria, piel , papel.
* Igualada : está situada en la cuenca del Ódena y rodeada por el monte del Castillo de Claramunt y del monte de los Tres Mollons. Es de orígenes romanos. El primer indicio de la ciudad, aparece en 1003 con la construcción de su capilla románica. Forma parte del Camino de Santiago a su paso por Catalunya, que parte del Monasterio de Montserrat (a 24’6 Km.), Lleida, Zaragoza, Logroño. Su muralla fue construida en los siglos XIV y XV. En el siglo XIX, se construye el ferrocarril y se hace famosa por sus fábricas de tejidos y pieles. Importante cruce de caminos entre Manresa y Barcelona.
o Museo de la Piel (Baixada de Sant Nicolau 21 E - Tel. : 93 804 67 52) : está ubicado en una antigua fábrica del siglo XIX. Expone maquinaria y una interesante colección de pieles y objetos, del los siglos XV-XIX.
o Iglesia de Santa María (Pl. del Bruc) : renacentista del siglo XVI, que se construyó sobre los restos de la capilla del siglo XI. Es el conjunto artístico más importante de la ciudad. Destaca su cúpula y su retablo de estilo barroco.
o Iglesia de San Jaime de Sesoliveres (Pl. del Bruc) : fue construida en el siglo XI, excepto sus bóvedas, que son del siglo XVII.
o Iglesia de San Agustin : destacando su claustro del siglo XVI.
o Iglesia del Roser : de estilo neoclásico.
o Palacios Modernistas : es un conjunto de 30 palacios, incluido el Ayuntamiento.
o Puertas de la Muralla : del siglo XV. Están situadas en el recinto amurallado del castillo. Eran 7 de las cuales sólo quedan dos : el portal d´en Vives y el de Gràcia. En cada una de ellas existen capillas dedicadas a Santa Ana y La Mare de Déu de Gracia.
* Sta. Margarida de Montbui : está situada en la cuenca del Ódena Recibe turismo rural.
o Iglesia de Santa Margarida de Montbuì : fue construida en 1614, sobre los restos de la primitiva capilla románica de Santa Coloma. Destaca su campanario octogonal del siglo XVII.
o La Casa Gran (Pl. Mayor) : casa señorial de 1611, que perteneció a los Srs. de Lanuza, condes de Plasencia. Actualmente se puede visitar el oratorio al Sagrado Corazón de Jesús.
o L’Ateneu Cutural i Recreativo : construido en 1924.
* El Bruc o Bruch : pasó a la historia por la Batalla del Bruc en 1808, durante la Guerra de la Independencia contra los franceses. Oferta en turismo rural.
o Iglesia de Santa María : románica del siglo XI. Destacan : pinturas murales del siglo XIII.
o Capilla de San Miguel de Villaclara : románica del siglo XI. Está situada en Can Guixà.
o Can Casas : de estilo modernista. Fue construido en 1899 por el arquitecto Cristóbal Cascante. En ella está ubicada la Biblioteca Municipal y el Centro de Estudios Medioambientales.
o Cal Díez : construida en 1916 de estilo modernista.
o Monumento del Timbaler del Bruch : monumento a la batalla librada en el Bruc, mencionada anteriormente.
* Capellades : tiene sus orígenes en el Paleolítico y ofrece una Ruta por la historia del hombre muy interesante. Tiene una buena oferta en turismo rural.
o Iglesia del Pilar, Iglesia de Santa María,
o Museu Molí Paperer de Capellades (C/ Pau Casals, 10, Tel. 93 801 28 50) : Situado en un antiguo molino papelero del siglo XVIII. Expone importantes colecciones de maquinaria, papeles y documentos datados entre los siglos XIII y XX.
o Yacimiento Arqueológico Abric Romaní : data del Paleolítico .
* Calaf
[3] Información de Anoia
La Anoia es una comarca de interior situada en el extremo este de la depresión Central catalana, en la provincia de Barcelona, y en el centro de Catalunya, Cataluña. Su gran tradición agrícola, ha dado paso a una variada oferta de turismo rural.
La Anoia es una comarca que discurre por el valle del río Anoia (afluente del Llobregat), centrada por la cuenca de Òdena y rodeada por varios relieves y mesetas : Montserrat (NE), sierra de Rubió y mesetas de Calaf en la Segarra (NO), sierras de Brufaganya, Queralt, Llacuna y Orpinell (SO). Como ciudades importantes, cabe hacer mención a su capital, Igualada, y Capellades.
Entre su patrimonio histórico-turístico destacamos :
El Retablo barroco en la iglesia parroquial, los edificios modernistas y El Museu Comarcal (tenería y arqueología industrial) de Igualada.
Los restos del castillo y el bello mirador sobre la comarca en Santa Margarida de Montbui.
Los tradicionales molinos papeleros y el núcleo arqueológico, notable yacimiento paleolítico en la gruta Romaní de Capellades .
Los imponentes restos de la fortaleza y el castillo de Claramunt, en La Pobla de Claramunt
Iglesia románica de Santa Maria, monumento al Tamborilero del Bruc.
La Anoia es una comarca donde disfrutar del turismo familiar y del turismo activo, aprovechando todos los recursos naturales de la zona. La visita en famila a las granjas escuela, al observatorio metereológico o al circo fijo es una de las posibilidades que ofrece en esta bella comarca. Para los más atrevidos destacamos las exursiones en quad o los paseos en globo.
Su gastronomía es tradicional y a base de platos elaborados : el bacalao con alubias, la brandada de bacalao, conejo con setas, pato con peras, pollo de payés con setas, civet de liebre y de jabalí, escudella barrejada (cocido campesino) o ternera con setas son algunos de los deliciosos manjares de la comarca de la Anoia.
Messages
24 novembre 2011, 16:49, par sacre
no et dic res....i t’u dic tot...no ploris per las tonterias del tontos.per que et tornaras tonto.visquem a capellades ,aixo es un regal de deu.yo el que no puc deixar de preguntarme es.... que fas veien telemadrid ?je je je.osigui que et idependentista y veus telemadrid....jo...no t’enteng noi.apa.a on cap la educacio,no cap el clasisme.una abraçada